Famílies | 28/02/2018

 

Avui parlem sobre l’edadisme – la discriminació per motius d’edat – i, en concret, dels estereotips negatius sobre el fet d’envellir més enllà dels 60.

Compartim les idees principals publicades a La Vanguardia i al Diari Ara sobre el tema i us en resumim les idees principals, convidant-vos a llegir ambdós articles.

 

· Article de La Vanguardia

· Article del Diari Ara

 

 

Què és l’edadisme?

 

L’edadisme (o discriminació per edat) és el fenòmen que comprèn els estereotips negatius sobre el fet d’envellir. Es tracta d’una discriminació per edat que es sustenta sobre estereotips que res tenen a veure amb la realitat i que afecten les persones quan creuen la barrera dels 60 anys.
És un dels prejudicis socials més normalitzats. Més enllà dels 60, es normalitzen expressions i frases com “que es quedin els avis amb el nen, que no tenen res a fer”, “encarrego coses al meu pare perquè no s’avorreixi”, “a la seva edat no s’ha de vestir tan cenyida”, “a passar els 50, les dones estan millor amb els cabells curts”,”sembles una àvia amb aquest vestit”,”deixa’l!, té manies de vell “,”se t’envà el cap com als avis”… Aquestes frases acaben afectant negativament l’ànim, fins i tot, d’aquells grans que es neguen a ser encasellats en l’heterogeni i complex grup població que han superat els 60, els 65 o més.

 

 

Un estereotip sense sosteniment però amb una afectació negativa real sobre la salut

 

Malgrat lo àmpliament difoses que estan aquestes afirmacions, aquestes no es veuen per a res confirmades per la investigació. Per exemple, res sosté que l’estat de salut es deteriori brusca i dramàticament a partir dels 60 o 65 anys, com tampoc que estiguin limitats per treballar per problemes físics o mentals i que aquells que ho fan, ho fan d’una forma poc productiva.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat de les conseqüències que l’edatisme, – “un problema estès i insidiós”, adverteix- que afecta negativament la salut de la gent gran. Tot i ser un problema “omnipresent”, és el prejudici social més “normalitzat” i sobre el qual no s’actua per combatre-ho.

 

 

Campanyes per combatre l’edadisme

 

Qmayor ha dut a terme una campanya a les xarxes socials denunciant el que diuen microedadisme, les frases que es pronuncien cada dia amb la lleugeresa pròpia de la inconsciència però que han mantingut intacte els estereotips negatius que pesen sobre l’envelliment. L’èxit de la campanya s’ha traduït en una exposició que recull més de 70 frases que guarden creences, normes i valors que justifiquen la discriminació. Actualment es pot veure a Vitòria, i en els pròxims dies anirà als municipis madrilenys d’Alcobendas i Coslada. A més, Qmayor està impartint tallers sobre la importància del llenguatge en les discriminacions, especialment, per edat.

 

L’Ajuntament de Barcelona ha començat la iniciativa Sóc gran, i què?‘ una campanya de sensibilització ciutadana per qüestionar i desmuntar els estereotips i prejudicis que, per raó d’edat, sovint pateixen les persones grans, i per reivindicar així en primera persona el seu dret a la diferència i a la igualtat, lluitant contra les discriminacions. En parlem a l’article ‘Sóc gran, i què?‘.